Hablar y decir pocas cosas, las justas para reafirmar mis deseos de expresar los buenos días y, hacerlo con naturalidad y sencillez. La vida tiene tanto de recíprocidad que, cuando empieza el desequilibrio, se empobrecen las raíces del árbol de la amistad. Conviene regarlo con unos buenos días, abonarlo con una frase amable, con una sonrisa y podarlo, cuando es necesario, de ramas superfluas para que otras nuevas crezcan altas. Y, su crecimiento, sea considerado una cosa natural, tanto por su evidencia, como por su fortaleza.
.
Es el juego de las palabras, palabras que todos tenemos dentro y que, a medida que emergen, las unimos creando un pequeño bosque de palabras, raíz a raíz, rama a rama, nudo a nudo, hoja a hoja nacen y muestran su fragancia y verdor. Después, una vez leídas se debilitan, caen y cubren el suelo como una alfombra de color rojo anaranjado. Son la vida de unos renglones que conforman ese pequeño bosque de las palabras. Palabras enraizadas, que son los latidos de una vida escrita y, aunque parezcan simples renglones de palabras, son mucho más que eso.
EL JOC DE LES PARAULES
Parlar i dir poques coses, les justes per a reafirmar els meus desitjos d'expressar-vos un bon dia i, fer-ho amb naturalitat i senzillesa. La vida té tant de reciprocitat que, quan s'inicia el desequilibri, s'empobreixen les arrels de l'arbre de l'amistat. Convé regar-lo amb un bon dia, abonar-lo amb una frase amable, amb un somriure i podar-lo, quan és necessari, de branques supèrflues perquè altres noves brotin més altes. I, el seu creixement, es consideri una cosa natural, tan per la seva evidència com per la seva fortalesa.
Parlar i dir poques coses, les justes per a reafirmar els meus desitjos d'expressar-vos un bon dia i, fer-ho amb naturalitat i senzillesa. La vida té tant de reciprocitat que, quan s'inicia el desequilibri, s'empobreixen les arrels de l'arbre de l'amistat. Convé regar-lo amb un bon dia, abonar-lo amb una frase amable, amb un somriure i podar-lo, quan és necessari, de branques supèrflues perquè altres noves brotin més altes. I, el seu creixement, es consideri una cosa natural, tan per la seva evidència com per la seva fortalesa.
És el joc de les paraules, paraules que tots tenim a dintre i que, a mesura que emergeixen, les ajuntem creant un petit bosc de paraules, rel a rel, branca a branca, nus a nus, fulla a fulla neixen i mostren la seva fragància i verdor. Després, una vegada llegides es debiliten, cauen i cobreixen el sòl com una catifa de color rogenc ataronjat. Son la vida d'uns renglons que conformen aquest petit bosc de paraules. Paraules arrelades i que són els batecs d'una vida escrita i, encara que semblin uns simples renglons de paraules, són molt més que això.
¡Magistral!
ResponderEliminar